Una chica cortada en dos

Intèrprets: Ludivine Sagnier, Benoit Magimel, François Berléand, Mathilda May i Caroline Silhol

França – Alemanya, 2007

Ja fa fred, la gent es recull als seus caus i, abans d’arribar al frenesí nadalenc, aquest cop farem una mirada uns quants mesos enrere per fixar-nos en una pel·lícula que passà per les nostres sales sense fer gaire escàndol tot i estar parlant de l’última obra del veteraníssim director francès Claude Chabrol. Dividida en dos és com trobem Gabrielle, la nostra protagonista, magistralment interpretada per la jove Sagnier, una dels joves talents del cinema francès; després de conèixer i enamorar-se del madur i reputat escriptor Charles Saint-Denis i l’excèntric jove solter milionari Paul Gaudane. Chabrol aprofita la trama per indagar en les relacions d’amor i poder, tan estúpidament lligades entre si, i per seguir l’evolució emocional de Gabrielle i el seu despertar de la innocència de creure en un amor pur. Ens trobem davant d’una pel·lícula senzilla, de les que podríem anomenar d’autor i d’un dels grans mestres del clàssic cinema francès. El film no fa gala de cap mena de pretensió visual, només treballa per la història i el que aquesta desencadena. Rodada en un to pausat i tranquil, és un tipus de pel·lícula que cada cop va perdent més terreny a les sales comercials, i tot i que els efectes especials de llumetes i colors estan molt bé, no està de més aturar-se i reposar, que la vida real no és tan trepidant i que al pot petit hi ha la bona confitura. Laura Vidal

una-chica-cortada-en-dos

Leave a comment »

Del Joc a l’Elit

Josep González

El Taekwondo

Jordi Oliver Viñals és un taekwondista exemplar. Des dels vuit anys, en Jordi dedica el seu temps lliure al Taekwondo i a d’altres arts marcials més complexes que ha anat desenvolupant durant el pas dels anys. En Jordi es va iniciar en aquest esport “perquè volia aprendre les tècniques d’un art marcial i els meus pares van decidir que aquest era el més adient per a un jove de vuit anys com jo”. Nascut el 7 de febrer de 1991, en Jordi es va aficionar a les arts marcials fruit dels seus ídols, “veure en Mohamed Ali lluitar com un campió i en Bruce Lee saltar i lluitar de la manera que ho feia en les seves pel·lícules, la manera de escapar-se dels seus adversaris, era impressionant!”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Leave a comment »

Pírcing

Ryu Murakami

Amsterdam Llibres, 2008

Publicada al Japó ara fa 14 anys, però traduïda al català aquest 2008, a Pírcing, Ryu Murakami ens presenta uns història inquientan i duríssima al mateix temps que té una gran tendresa. El Masayuki Kawashima, que amaga una tèrbola i traumititzada infantesa, és un brillant dissenyador gràfic i viu al Japó amb la seva dona i la seva petita filla, de manera que ho té tot per ser feliç. Preò resulta que quan la veu al a dins del bressol té unes ganes terribles de clavar-hi un punxó de gel. Però per superar-ho decideix clavar-li a algú altre. Mentre ens explica com se les enginya i tot el què fa per aconseguir-ho, aquesta novel·la, que té un estil fresc, àgil i ràpid, enganxa de seguida i després de passar una pàgina tens necessitat de veure amb què sorprendrà la següent. De fet, pàgina rere pàgina la novel·la no deixa de sorprendre, superant així els fets menys sorprenents i que ja es donarien per fets.

Roger Junyent (www.rogerjunyent.blogspot.com)

pircing

Leave a comment »

Pro Evolution Soccer 2009

Plataformes: Playstation 3, Xbox 360, PC, Playstation 2 i PSP. Wii (primavera de 2009)
Edita: Konami
Distribueix: Konami

Aproximadament un mes després del retorn de la Lliga de Futbol, ja es tradició que es llenci al mercat una nova entrega de Pro Evolution Soccer, el popular simulador de Konami. Pro Evolution Soccer 2009 millora notablement l’anterior edició, molt criticada arran dels seus múltiples errors tècnics i la deixadesa en general amb la que es va presentar un producte, que, això si, va vendre milions d’exemplars.

Gràficament, Konami presenta un acabat molt més adient per a la nova generació de consoles. Sense ser cap meravella, assignatures pendents com les textures de la gespa o la representació d’alguns estadis s’han millorat.

A on Pro Evolution suma punts és en el control. El simulador recupera la seva essència: divertir a base de realisme i simulació, una combinació difícil de fer funcionar amb èxit. L’absència de llicències importants n’és el punt negre. Una llàstima per un títol que torna a ser interessant, però que hauria pogut ser excel•lent.

Oriol Miró (www.oriolmiro.com)

pes2009 pes2009sel

Leave a comment »

La Mediterrània. Un avanç

La Mediterrània, la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa que enguany ha arribat a la seva XIII centrarà el reportatge del proper número del Pou Jove. De moment us avancem un vídeo d’una de les actuacions que es van poder veure el dissabte al matí, quan la pluja va fer un parèntesis.

ROGER JUNYENT

Leave a comment »

Crims d’estat a Colòmbia

El continent sud-americà ha invertit la tendència en els últims anys i actualment tan sols Colòmbia i el Perú es mostren obertament a favor de les polítiques nord-americanes d’intervenció al continent. La importància de Colòmbia queda reflectida en les tres bases militars nord-americanes construïdes fins ara i en el projecte de traspassar la base de Manta (Equador) a la Guajira, en la intervenció dels Estats Units en el conflicte interior que viu Colòmbia a través del Pla Colòmbia i del Pla Patriota i en les relacions binacionals entre Veneçuela i Colòmbia, frontera amb més de 2.000 quilometres i que presenta sovint tensions per les crisis diplomàtiques entre els dos països.

Xavi López

El conflicte intern colombià es va agreujar als anys vuitanta amb la normalització dels grups paramilitars. Aquests grups d’autodefensa, creats per terratinents i grans latifundistes per defensar-se dels atacs de les guerrilles, es van estendre per tot el país amb la formació de les AUC (Autodefenses Unides de Colòmbia). L’aliança de l’estat amb els paramilitars i la despesa militar dels Estats Units a la zona a través del Pla Colòmbia i del Pla Patriota ha suposat l’aïllament dels grups guerrillers a les zones muntanyoses i selvàtiques però ha comportat també assassinats selectius, desplaçats i violacions dels drets humans.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Leave a comment »

Clepton guanya l’MPM

El grup manresà Clepton és el guanyador de la primera edició del concurs Directes del festival Manresa Proposa Músics (MPM). Es tracta d’una formació de rock alternatiu i indie, que s’emporta els dos guardons del certamen: premi al millor grup i premi al millor grup en català.
Clepton va arribar a la final del Directes/08 junt amb quatre grups més: Flight Rose, Kòdul, Histèrika i els ninots i Blame. Les cinc formacions van actuar en directe el passat 7 de juny.  Durant el concert, un jurat format per cinc persones –Marc Serena, Xavi Torres, Ferran Sarrió, Felip Sanahuja i Xavi Angulo– van valorar l’actuació dels cinc grups. Paral·lelament, els assistents al concert van poder votar quina era la millor formació. I per últim, els dies posteriors al concert es va poder votar per Internet.
El grup guanyador ha sortit dels cinc vots dels membres del jurat i de dos vots més: un, procedent de la votació del públic assistent i, l’altre, de la votació a través de la pàgina web del MPM. L’organització –l’Ajuntament de Manresa i Cove d’Art– valora molt positivament l’elevada participació que hi ha hagut en les dues votacions populars. Així, el dia del concert hi va haver 288 votacions, i per Internet es van registrar 146.838 vots.

Leave a comment »

Ressona l’MPM

Lídia Gómez i Magda Muñoz

Com ja es va avançar al Pou Jove, el DIRECTES/08, concurs del Manresa Proposa Músics adreçat a joves artistes musicals i organitzat per Joan Pocorull i Toni Massana, ja ha seleccionat els cinc finalistes dels divuit que es van preseleccionar. Aquesta plataforma musical, que té com a objectiu facilitar la sortida dels músics bagencs i alhora introduir nous artistes del panorama català a Manresa, dóna l’oportunitat als grups novells a estimular la creativitat i l’entusiasme per a la música.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Leave a comment »

Grand Theft Auto IV

Plataformes: Playstation 3, Xbox 360

Edita: Rockstar Games

Distribueix:  Take Two

Potser és precipitat dir-ho ara, però Grand Theft Auto IV serà probablement el videojoc de l’any. Polèmic, impecable tècnicament i apassionant a nivell d’argument, Rockstar torna a primera línia amb un thriller virtual que passarà a la història.

Després d’ambients centrats en la corrupció i la màfia més habitual, o, si més no, més coneguda d’Estats Units, en aquesta ocasió el protagonista i les seves arrels de l’Europa de l’Est prenen el relleu.

Amb Grand Theft Auto IV, Rockstar Games no reinventa cap concepte, senzillament es limita a exprimir la fórmula que tant èxit els hi ha donat, però aprofitant les possibilitats que dóna la nova generació de consoles.

L’altre punt fosc és la polèmica que generen les produccions de la companyia nord-americana.  En aquesta ocasió, la censura sembla que ha volgut passar per alt el contingut del videojoc. Una raó per haver-ho fet podrien ser els rècords de ventes que, com les previsions apuntaven, ja ha registrat GTA IV.

Oriol Miró  (www.oriolmiro.com)

Leave a comment »

Todos estamos invitados

Director: Manuel Gutiérrez Aragón

Intèrprets: Oscar Jaenada, José Coronado, Vanessa Incontrada, Iñaki Miramón i Adolfo Fernández

Espanya, 2008

Xabier és un professor universitari amenaçat per ETA i Josu Jon és un jove etarra desmemoriat que ha de decidir quin és el camí que ha de seguir; un plantejament interessant per una nova pel·lícula sobre la situació a Euskadi. Però el film es queda amb això: un plantejament, ja que no aprofundeix més enllà en cap dels aspectes que pretén reflectir. El cinema espanyol, i en general la societat, continuen tenint por de parlar del País Basc sense posicionar-se o caure en els típics estereotips, i això és el que ens trobem en aquesta pel·lícula; vol ser tan objectiva i respectuosa amb la temàtica que ratlla la superficialitat. Està organitzada com una típica trama de bons contra dolents, sense arribar a explicar perquè és així i amb punts en que els personatges semblen caricatures del bàndol que representen. Però si alguna cosa aporta aquest film és plasmar el silenci i la soledat que envolta als protagonistes, el silenci dels companys de Xabier que tenen por de fer-li costat i el silenci dels etarres que la pel·lícula, per por a no anar més enllà, deshumanitza sense donar cap explicació i només maten esgrimint els típics tòpics que cada dia ens ensenya la televisió. El conflicte basc és molt més que el que ens ensenya la pel·lícula, la televisió o els polítics cada dia, però tant el cinema com la societat encara no ha trobat la manera correcta d’enfrontar-s’hi; aupa Euskal Herria!

Laura Vidal

Leave a comment »