Clara Aliaguilla
L’Olga Muñoz és una jove de Sant Joan de Vilatorrada que ha dedicat bona part dels darrers quatre anys als nens i les nenes. Compaginant-ho amb els seus estudis d’animació sociocultural a l’IES Guillem Catà de Manresa, ha participat en colònies urbanes, extraescolars de manualitats, menjadors escolars…
Clara Aliaguilla
La Marta Vidal és una dels 4.000 músics que van actuar al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb motiu dels 15 anys de l’Associació Catalana d’Escoles de Música. El concert va aplegar estudiants de música de totes les edats per formar una orquestra gegant que, dirigida per Salvador Brotons, va interpretar obres d’Albert Guinovart.
Ferran Sardans
L’Iván Pozo té 29 anys i des dels 12 juga a voleibol, que defineix com un “esport socialitzador. És un joc que fomenta la col•lectivitat, ja que el fet de no haver-hi contacte amb els rivals permet una molt bona relació amb els equips contraris. Hi ha competició i sempre es va a guanyar, però el fet de no haver-hi contacte dóna pas a una bona relació amb els rivals. Al revés que molts d’altres esports, el volei és com una mena de piràmide invertida, ja que tenim molts equips sèniors però pocs conjunts de base, en categories de formació”.
Gran Turismo 5 Prologue
Plataformes: Playstation 3
Edita: Polyphony Digital
Distribueix: Sony
Sony ja ha anunciat que la versió definitiva de Gran Turismo no arribarà a Playstation 3 fins l’any que ve. De moment, l’espera serà menys dolorosa gràcies a l’aperitiu que se’ns ofereix. Gran Turismo 5 Prologue representa probablement un 40% del que s’espera en el videojoc complet, però només amb aquest percentatge n’ha tingut prou per convertir-se en un dels millors simuladors de conducció del mercat. El desplegament tècnic de Gran Turismo 5 demostra per què Playstation 3 és considerada la plataforma més potent del mercat. Per exemple, conduir pels carrers de Londres i tenir la possibilitat de reconèixer les botigues més característiques del comercial Picadilly Circus és un luxe a nivell de detalls que fa cinc anys sonava a pura ciència ficció. Ara tot això és possible i a un preu bastant més econòmic del que és habitual en les propostes de Sony. En definitiva, un títol més que imprescindible per als amants de la conducció virtual i gairebé per a tots els usuaris de Playstation 3.
Oriol Miró (http://www.oriolmiro.wordpress.com)
Bogeries de Brooklyn
Paul Auster
Edicions 62, 2006
Possiblement un dels millors llibres de l’autor nord-americà Paul Auster, que viu al barri novaiorquès de Brooklyn, on s’ambienta el llibre. El protagonista, el jubilat Nathan Glass, ja té 60 anys, està divorciat i pateix un càncer. Per quest motiu es trasllada a Brooklyn per passar els últims anys de la seva vida. Sorprenentment, però, es troba el seu nebot i la seva vida fa un gir de 360 graus, fins al punt de convertir-se en un home feliç. A partir d’aquí s’entrecreuen diferents històries dels personatges i tòpics que la literatura i el cinema nord-americà ens han presentat repetidament: homosexuals, estafadors, transformistes, prostitució, drogues, sectes…. però Auster ho fa amb un llenguatge gairebé perfecte: és directe i exacte, i es deixa de floritures literàries que dificulten la lectura.
Roger Junyent (www.rogerjunyent.blogspot.com)
New Believers
Elk City
Friendly Fire, 2007
Nova York, Estats Units
Elk City ha acabat esdevenint una banda de culte dins del pop independent que per fi, divuit anys després del seu inici de carrera, comença a veure símptomes d’èxit menor. Per a aquesta darrera proposta musical la formació novaiorkesa ha vist reforçat el seu so amb la incorporació de Sean Eden (exLuna) i la baixista Barbara Endes (exLovelies). Poc queda dels sons dels noranta de la seva banda anterior Melting Hopefuls, pel fet d’haver anat refinant el seu so i assolint l’oportunitat d’aconseguir quelcom d’original. Aquí no trobareu els ritmes ballables de darrera formada, sinó precisament una nova redefinició del pop, teclats, guitarres surferes però ambientals, que van marcades per la producció típica per a grups de shoegazer (premi a la pitjor etiqueta musical del segle XX). Curiosament l’apropament de la veu de Renee LoBue, s’acosta a cotes inimaginables, amb la de Tanya Donelly (Breeders, Belly, Throwing Muses…); persona a qui de principi a fi es nota que admira. Aquest abril ens visiten a Catalunya. Ja era hora de veure’ls per les nostres contrades, que aquell magnífic concert, en funció de teloners de Luna, ja queda molt lluny dins de la nostra memòria. Maurici Ribera
Durant aquests últims anys, viatjar en cotxes 4×4 per diferents parts del món s’està convertint en un hobby, i sobretot, en un negoci. Tot i que a l’estiu encara s’estilen les vacances d’una setmana arran de platja o muntanya, cada cop més es tendeix a fer escapades aventureres cap a llocs que resulten desconeguts i plens de sorpreses.
LIDIA GÓMEZ
MAGDA MUÑOZ
L’Isaac Ponsa i el Felip Esteban, dos professionals de la preparació de tot-terrenys, van viatjar el mes de setembre passat fins al desert del Sàhara per gaudir de les dunes i de la cultura oriental. Ponsa explica que “el viatge va ser lúdic, volíem veure el Marroc, creuar el desert i sobretot experimentar una aventura. Vam sortir sis cotxes, tots preparats per nosaltres i vam estar prop d’una setmana”. El Sàhara és una regió amb un territori molt irregular que el converteix en un destí amb molta demanda per als amants del 4×4. Tot i així, les condicions físiques del terreny són força desconcertants, ja que són terres en moviment constant, i això posa a prova encara més la bona preparació dels cotxes que s’aventuren a creuar les dunes. “Per viatjar fins allà vam haver de preparar els cotxes a consciència, però tot i així els vehicles són màquines i mai pots assegurar que aquell 4×4 no et deixarà tirat. Per això vam haver d’emportar-nos recanvi de quasi tot per poder viatjar amb tranquil•litat”, afegeix el preparador. Tot i que aquests tipus de viatges requereix una bona preparació tant física com psicològica, hi ha moments en què els imprevistos et poden jugar males passades. Jèssica Ruiz, acompanyant de l’Isaac i el Felip en l’aventura, explica que es van trobar amb una tempesta de sorra a mig camí de l’alberg. “Nosaltres no teníem ni idea del que ens venia a sobre, però els àrabs que ens acompanyaven ens van avisar. La nit anterior ja havíem tingut una experiència similar però de menor grau”.
El Celler. Noah Gordon.
Roca Editorial, 2007.
Fa poc em va caure a les mans un calendari del Partit Carlí, un partit totalment residual i que des del restabliment de la domcràcia mai ha tingut representació parlamentària. Per això, ara, les arrels històriques d’aquest partit ja ens queden molt lluny, però al segle XIX, les guerres entre carlins i liberals eren el pa de cada dia al nostre país. I aquest conflicte i la plaga de la filoxera alimenta la novel·la de Noah Gordon situada al municipi (fictici) de Santa Eulàlia del Penedès. De fet, la documentació històrica està molt detallada i el mateix autor es va desplaçar al Penedès per conèixer de primera mà el territori on ambienta la seva novel·la.
El final, però, és obert, massa obert. Tant que és més fàcil que el lector pensi ja en la possible sortida d’una segona part que no pas en imaginar i fer quinieles sobre la fortuna que tindran els protagonistes. Tot i això, la traducció al català és molt imperfecte. S’han escapat diferents errades en la traducció que en les múltiples reimpressions no s’han corregit. I és una llàstima que aquests detalls s’escapin i puguin espatllar una bona narracció.
 | Ferran en Gran Turismo 5 Prologue |
