Del Joc a l’Elit

Ferran Sardans

L’Iván Pozo té 29 anys i des dels 12 juga a voleibol, que defineix com un “esport socialitzador. És un joc que fomenta la col•lectivitat, ja que el fet de no haver-hi contacte amb els rivals permet una molt bona relació amb els equips contraris. Hi ha competició i sempre es va a guanyar, però el fet de no haver-hi contacte dóna pas a una bona relació amb els rivals. Al revés que molts d’altres esports, el volei és com una mena de piràmide invertida, ja que tenim molts equips sèniors però pocs conjunts de base, en categories de formació”.


El manresà explica que va començar a practicar voleibol compaginant-lo amb la natació que “en ser un esport individual no m’apassionava tant com el voleibol. Un grup d’amics de l’escola Paidos –que mai no havia tingut un equip masculí d’aquest esport– vam promoure una idea de crear un equip. Finalment, la idea va esdevenir una realitat i vam formar un equip magnífic, amb molt bona relació entre tots els membres. Llavors vaig compaginar durant un temps el voleibol i la natació, però finalment la balança es va decantar per l’esport col•lectiu”. De tota manera, comenta que mai no ha hagut de renunciar a la vida social o familiar per a poder-se dedicar de ple al voleibol, ja que assegura que és totalment compaginable. Actualment defensa els colors de l’Igualada, equip en el qual “intento aportar experiència i serenor al joc. Jo sóc el col•locador i intento crear bones passades perquè els altres jugadors puguin fer punt còmodament. Podríem dir que la meva funció és dirigir l’equip, com faria un base en un equip de bàsquet”. L’Iván va iniciar-se a l’Escola Paidos, després va passar a jugar al Manresa Volei 6, i llavors al Castellterçol, on segons explica, va passar els millors anys esportius de la seva vida. “A Castellterçol -comenta– érem un grup humà perfectament conjuntat, un col•lectiu meravellós. Allà vaig ser molt feliç jugant”. Dues temporades abans, havia jugat a Sant Fruitós, i actualment, juga a Igualada, després d’estar anteriorment jugant amb el Sallent.
Ara per ara, el seu objectiu esportivament parlant és “mantenir la categoria –Primera Catalana– amb l’Igualada i jugar el màxim de temps amb aquest equip, ja que ens portem molt bé i tenim molt bona relació”. Els moments més feliços que ha viscut l’Iván gràcies al voleibol van ser les temporades al Castellterçol i els nombrosos ascensos de categoria que ha aconseguit al llarg de la seva carrera. Entre el seu palmarès destaquen dues Copes Catalanes aconseguides a les files del Castellterçol i ascensos de categoria, ja siguin de Tercera a Segona, o de Segona a Primera. La vida de l’Iván Pozo, que té com a ídol esportiu a Miguel Ángel Falasca, ha anat sempre lliga a aquest esport, i ja fa 13 anys que és entrenador. A més, durant tres anys va ser àrbitre. La seva intenció és seguir lligat al món del volei tan de temps com li sigui possible, ja que és un món que “m’apassiona”. No obstant això, pensa que “el principal problema perquè el voleibol esdevingui algun dia un esport tan mediàtic com el bàsquet o el futbol, és que el temps dels partits és il•limitat. És evident que no és el mateix un partit de 3 jocs que un de 5, i això és un greu inconvenient perquè la televisió pugui retransmetre enfrontaments, i d’aquesta manera donar a conèixer aquest esport. D’altra banda, un problema que també pateix el voleibol és que té una base molt difícil i que a la gent li costa d’entendre, ja que no és el mateix xutar una pilota que controlar-la suaument amb les mans. El que passa és que quan Espanya arriba lluny en uns Mundials o en algunes Olimpíades es televisen partits i la gent s’adona de la magnitud del voleibol. Però si la Selecció no juga bé o no aconsegueix bons resultats, les televisions no retransmeten els partits”.

La Mercè Rubiralta fa 3 anys que juga a voleibol i intentarà continuar practicant aquest esport tant de temps com li sigui possible. Està molt motivada per seguir i espera que a Manresa i comarca hi hagi més equips i més espais per poder jugar a voleibol.

Nom: Mercè Rubiralta Ribalta.
Data de naixement: 18-7-93.
Edat en què vas començar a practicar aquest esport: 12 anys.
Per què vas escollir el voleibol: Abans feia hip-hop, però en passar a estudiar ESO a un altre centre on hi havia diferents activitats extraescolars em vaig animar i les meves amigues també em van donar l’empenta.
Ídol esportiu: No tinc ídol en el voleibol.
Persona que prens com a referència per continuar millorant: El meu entrenador, l’Iván Pozo.
Les teves millors qualitats: Tinc dies en què la recepció em va perfecte cap a la col•locadora, i també tinc dies que els remats m’entren i molt potents, però també hi ha dies que no passen de camp.
Com definiries el voleibol: És l’esport que m’agrada més, quan tinc el dia bo em motivo molt, i quan veig les grans jugar doncs m’animo a continuar jugant a volei després de l’ESO.
Pròxims objectius: Volíem passar al grup A, però no ens hem classificat, i els nostres objectius ara són gaudir al màxim els partits i millorar de cara a l’any que ve per poder pujar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: