Sàhara: paradís del 4×4

Durant aquests últims anys, viatjar en cotxes 4×4 per diferents parts del món s’està convertint en un hobby, i sobretot, en un negoci. Tot i que a l’estiu encara s’estilen les vacances d’una setmana arran de platja o muntanya, cada cop més es tendeix a fer escapades aventureres cap a llocs que resulten desconeguts i plens de sorpreses.

LIDIA GÓMEZ
MAGDA MUÑOZ

L’Isaac Ponsa i el Felip Esteban, dos professionals de la preparació de tot-terrenys, van viatjar el mes de setembre passat fins al desert del Sàhara per gaudir de les dunes i de la cultura oriental. Ponsa explica que “el viatge va ser lúdic, volíem veure el Marroc, creuar el desert i sobretot experimentar una aventura. Vam sortir sis cotxes, tots preparats per nosaltres i vam estar prop d’una setmana”. El Sàhara és una regió amb un territori molt irregular que el converteix en un destí amb molta demanda per als amants del 4×4. Tot i així, les condicions físiques del terreny són força desconcertants, ja que són terres en moviment constant, i això posa a prova encara més la bona preparació dels cotxes que s’aventuren a creuar les dunes. “Per viatjar fins allà vam haver de preparar els cotxes a consciència, però tot i així els vehicles són màquines i mai pots assegurar que aquell 4×4 no et deixarà tirat. Per això vam haver d’emportar-nos recanvi de quasi tot per poder viatjar amb tranquil•litat”, afegeix el preparador. Tot i que aquests tipus de viatges requereix una bona preparació tant física com psicològica, hi ha moments en què els imprevistos et poden jugar males passades. Jèssica Ruiz, acompanyant de l’Isaac i el Felip en l’aventura, explica que es van trobar amb una tempesta de sorra a mig camí de l’alberg. “Nosaltres no teníem ni idea del que ens venia a sobre, però els àrabs que ens acompanyaven ens van avisar. La nit anterior ja havíem tingut una experiència similar però de menor grau”.

Cultura, cuina i costums
El Marroc és un país amb una cultura molt marcada i molt diferent de l’europea. La religió i els costums fan que la diferència sigui quasi abismal. A més, és un país en vies de desenvolupament on els recursos són molt escassos i per això a un turista vingut d’occident li resulta un espectacle innovador carregat de sorpreses. El Felip explica que “em va sorprendre que els nens que vivien per allà es quedessin palplantats en veure’ns passar amb els tot-terrenys carregats de bosses i maletes, teníem la sensació de ser rics i poderosos i això ens va fer sentir molt malament”. La Tatiana Conde, una altra de les viatgeres, afegeix que “quan els donàvem caramels se’ls il•luminaven els ulls, era una sensació estranya, et senties bé perquè feies feliç a un nen però alhora t’adonaves del poc valor que donem nosaltres a les coses”.
Per altra banda, l’alimentació és una altra de les grans diferències amb Europa i per als turistes pot convertir-se en un gran inconvenient si no s’hi està acostumat. “El menjar és el que pitjor vaig portar de tot el viatge, a més tot era fet amb carn d’ovella o vaca i vaig ser incapaç de provar gaire cosa. Tot i així, ens en posaven molta quantitat i la majoria no va passar gana”, diu Ruiz. Al Marroc són molt típics plats com el cuscús o el tejine (fet de verdures) i als turistes els costa d’acostumar-se a aquest tipus de cuina, principalment per la diferència en la manera de guisar. Al nord d’Àfrica és molt habitual preparar els plats amb moltes espècies, que fan que el gust i l’olor dels àpats sigui molt particular.
Pel que fa a la manera de viure, la Jèssica explica que les condicions de la majoria de la població que resideix al desert són deplorables. “Ni tan sols tenen aigua calenta a casa”. I és que el territori pel qual el grup van fer ruta és una de les zones més empobrides del Nord d’Àfrica. La regió del Sàhara és un terreny rocós que dificulta el desplaçament de la població fins a ciutats com Marràqueix, per això els sahrauís viuen en una situació d’aïllament permanent.

Ruta i pressupost
El desert del Sàhara té 9.065.000 quilòmetres quadrats de superfície des de fa uns dos milions d’anys. Davant la seva gran extensió topològica, és lògic que per endinsar-s’hi es necessiti l’ajuda de diversos elements. Primerament, cal un bon guia que conegui força bé els recòndits del Sàhara. El Felip i els altres van comptar amb l’ajuda de Josep Maria Fernández Corominas (Pedregar), guanyador del París-Dakar en la modalitat de quad l’any 2006. En Pedregar va dirigir les rutes del viatge durant la setmana però en més d’una ocasió alguns dels natius de la zona van acompanyar el grup en el seu trajecte. L’Isaac explica que “el desert és un terreny molt complicat de conèixer. Les dunes sempre estan en moviment i per molt que coneguis el territori és molt difícil desplaçar-se sense dificultats sinó ets d’allà”.
Aquest tipus d’escapada pot prendre dos formes molt diferents. La més comuna és la organitzada per empreses especialitzades en aquest servei com ara Territori 4×4, Mundooffroad o Nómada Club, en les quals la ruta està preestablerta i no deixa cabuda per imprevistos. L’altra manera de portar a terme aquest viatge és l’opció que van escollir el grup de la Jèssica i els altres. “Nosaltres no teníem cap ruta marcada, però amb GPS i ràdio per comunicar-te amb els altres cotxes també pots creuar el desert”. A més de gaudir del paisatge i el seu relleu, el grup de viatgers també va tenir temps de veure altres indrets d’interès en aquella zona, com les gorges del Todra. També van pujar a l’Atles, a 2.800 metres d’altitud. La Tatiana assegura que “les vistes des d’allà dalt eren impressionants”. Per altra banda, la Jèssica explica que una de les coses que més li va sobtar durant el viatge va ser trobar-se un guèiser (erupció d’aigua calenta) al mig del no res.
Tot i fer moltes coses en pocs dies, els va faltar temps per descobrir totes les meravelles que amaga el Marroc. “Si haguéssim pogut, hauríem allargat el viatge una setmana més però per diversos motius va ser impossible”, assegura Conde. Tot i que els països africans són, proporcionalment als països freds d’Europa, molt barats, la mitjana de tot el viatge per a una setmana amb els tot-terrenys s’acosta als 800 euros. L’Isaac destaca que “el canvi de divises es favorable allà, per exemple, podíem omplir el dipòsit per bastant menys que a Espanya. A més a més de les despeses del viatge, ens vam emportar uns 200 euros per cap”.
“Encara queda molt per veure per allà, i la veritat és que ens hem quedat amb ganes de veure l’altra part del Marroc, Líbia, Tunísia, Algèria i Mauritània”, diu l’Isaac. El viatge, ben diferent dels tòpics mediterranis, es gaudeix, tal com explica el Felip, si “t’agrada l’aventura i vas preparat pel que pugui succeir”. Es pot afirmar que no es pot explicar amb les paraules exactes les sensacions que es viuen allà, és un viatge que s’ha d’experimentar. Finalment, la Jèssica comenta que “la veritat és que el fet d’anar amb el 4×4 per paradisos com aquests et crea la necessitat de repetir”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: