Archive for Juny, 2008

Clepton guanya l’MPM

El grup manresà Clepton és el guanyador de la primera edició del concurs Directes del festival Manresa Proposa Músics (MPM). Es tracta d’una formació de rock alternatiu i indie, que s’emporta els dos guardons del certamen: premi al millor grup i premi al millor grup en català.
Clepton va arribar a la final del Directes/08 junt amb quatre grups més: Flight Rose, Kòdul, Histèrika i els ninots i Blame. Les cinc formacions van actuar en directe el passat 7 de juny.  Durant el concert, un jurat format per cinc persones –Marc Serena, Xavi Torres, Ferran Sarrió, Felip Sanahuja i Xavi Angulo– van valorar l’actuació dels cinc grups. Paral·lelament, els assistents al concert van poder votar quina era la millor formació. I per últim, els dies posteriors al concert es va poder votar per Internet.
El grup guanyador ha sortit dels cinc vots dels membres del jurat i de dos vots més: un, procedent de la votació del públic assistent i, l’altre, de la votació a través de la pàgina web del MPM. L’organització –l’Ajuntament de Manresa i Cove d’Art– valora molt positivament l’elevada participació que hi ha hagut en les dues votacions populars. Així, el dia del concert hi va haver 288 votacions, i per Internet es van registrar 146.838 vots.

Anuncis

Leave a comment »

Ressona l’MPM

Lídia Gómez i Magda Muñoz

Com ja es va avançar al Pou Jove, el DIRECTES/08, concurs del Manresa Proposa Músics adreçat a joves artistes musicals i organitzat per Joan Pocorull i Toni Massana, ja ha seleccionat els cinc finalistes dels divuit que es van preseleccionar. Aquesta plataforma musical, que té com a objectiu facilitar la sortida dels músics bagencs i alhora introduir nous artistes del panorama català a Manresa, dóna l’oportunitat als grups novells a estimular la creativitat i l’entusiasme per a la música.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Leave a comment »

Grand Theft Auto IV

Plataformes: Playstation 3, Xbox 360

Edita: Rockstar Games

Distribueix:  Take Two

Potser és precipitat dir-ho ara, però Grand Theft Auto IV serà probablement el videojoc de l’any. Polèmic, impecable tècnicament i apassionant a nivell d’argument, Rockstar torna a primera línia amb un thriller virtual que passarà a la història.

Després d’ambients centrats en la corrupció i la màfia més habitual, o, si més no, més coneguda d’Estats Units, en aquesta ocasió el protagonista i les seves arrels de l’Europa de l’Est prenen el relleu.

Amb Grand Theft Auto IV, Rockstar Games no reinventa cap concepte, senzillament es limita a exprimir la fórmula que tant èxit els hi ha donat, però aprofitant les possibilitats que dóna la nova generació de consoles.

L’altre punt fosc és la polèmica que generen les produccions de la companyia nord-americana.  En aquesta ocasió, la censura sembla que ha volgut passar per alt el contingut del videojoc. Una raó per haver-ho fet podrien ser els rècords de ventes que, com les previsions apuntaven, ja ha registrat GTA IV.

Oriol Miró  (www.oriolmiro.com)

Leave a comment »

Todos estamos invitados

Director: Manuel Gutiérrez Aragón

Intèrprets: Oscar Jaenada, José Coronado, Vanessa Incontrada, Iñaki Miramón i Adolfo Fernández

Espanya, 2008

Xabier és un professor universitari amenaçat per ETA i Josu Jon és un jove etarra desmemoriat que ha de decidir quin és el camí que ha de seguir; un plantejament interessant per una nova pel·lícula sobre la situació a Euskadi. Però el film es queda amb això: un plantejament, ja que no aprofundeix més enllà en cap dels aspectes que pretén reflectir. El cinema espanyol, i en general la societat, continuen tenint por de parlar del País Basc sense posicionar-se o caure en els típics estereotips, i això és el que ens trobem en aquesta pel·lícula; vol ser tan objectiva i respectuosa amb la temàtica que ratlla la superficialitat. Està organitzada com una típica trama de bons contra dolents, sense arribar a explicar perquè és així i amb punts en que els personatges semblen caricatures del bàndol que representen. Però si alguna cosa aporta aquest film és plasmar el silenci i la soledat que envolta als protagonistes, el silenci dels companys de Xabier que tenen por de fer-li costat i el silenci dels etarres que la pel·lícula, per por a no anar més enllà, deshumanitza sense donar cap explicació i només maten esgrimint els típics tòpics que cada dia ens ensenya la televisió. El conflicte basc és molt més que el que ens ensenya la pel·lícula, la televisió o els polítics cada dia, però tant el cinema com la societat encara no ha trobat la manera correcta d’enfrontar-s’hi; aupa Euskal Herria!

Laura Vidal

Leave a comment »

Mil sols esplèndids

Khaled Hosseini

Amsterdam llibres, 2007

La vaig escollir perquè és una de les novel·les més destacades del panorama actual i després de sentir-ne parlar bé i molt bé tenia por. Podia trobar-me al davant d’un llibre que, després de tants i tants elogis i tantes expectatives que deixaven el llistó molt amunt, em decebés o no em fes el pes. Però no va ser així. El llibre és sorprenent i llegir-lo és descobrir el perquè del seu èxit de vendes. Aquesta novel·la, al mateix temps que ens fa un relat de la història de l’Afganistan del segle passat on la invasió de la Unió Soviètica i la resistència dels talibans, també ens explica la vida de dues generacions de personatges units per la tragèdia d’una guerra. El llibre és la història d’una amistat entre dues dones: la Mariam i la Laila, i la seva lluita per sobreviure i trobar la felicitat. El seu autor és Khaled Hosseini, nascut a l’Afganistan el 1965 i que actualment viu a Califòrnia. Aquesta és la seva segona novel·la després de publicar El caçador d’estels, el 2003, i que també es va convertir en un autèntic best seller mundial.

Roger Junyent (www.rogerjunyent.blogspot.com)

Leave a comment »