Crims d’estat a Colòmbia

El continent sud-americà ha invertit la tendència en els últims anys i actualment tan sols Colòmbia i el Perú es mostren obertament a favor de les polítiques nord-americanes d’intervenció al continent. La importància de Colòmbia queda reflectida en les tres bases militars nord-americanes construïdes fins ara i en el projecte de traspassar la base de Manta (Equador) a la Guajira, en la intervenció dels Estats Units en el conflicte interior que viu Colòmbia a través del Pla Colòmbia i del Pla Patriota i en les relacions binacionals entre Veneçuela i Colòmbia, frontera amb més de 2.000 quilometres i que presenta sovint tensions per les crisis diplomàtiques entre els dos països.

Xavi López

El conflicte intern colombià es va agreujar als anys vuitanta amb la normalització dels grups paramilitars. Aquests grups d’autodefensa, creats per terratinents i grans latifundistes per defensar-se dels atacs de les guerrilles, es van estendre per tot el país amb la formació de les AUC (Autodefenses Unides de Colòmbia). L’aliança de l’estat amb els paramilitars i la despesa militar dels Estats Units a la zona a través del Pla Colòmbia i del Pla Patriota ha suposat l’aïllament dels grups guerrillers a les zones muntanyoses i selvàtiques però ha comportat també assassinats selectius, desplaçats i violacions dels drets humans.

Les fumigacions aèries perjudiquen l’agricultura i provoquen la mort d’animals i conreus. A les zones urbanes, la situació ha empitjorat des del passat 6 de març -dia en què es van fer diverses marxes en contra del paramilitarisme-, ja que més de 20 dels  organitzadors han estat assassinats arreu del país. Els assassinats solen seguir un mateix patró: amenaces prèvies, seguiments, militància política de les víctimes… Yuri Neira, pare del jove Nicolás Neira assassinat l’1 de maig del 2005 a l’edat dels 15 anys per l’ESMAD (Escuadrón Movil Antidisturbios) de la policia nacional, comentava que la vigília de la manifestació passada del dia del treballador va rebre una trucada al mòbil on se li deia «que si assitia a la marxa de Bogotà, passava a ser objectiu militar».

És comú que les víctimes hagin rebut trucades o hagin vist cartells amenaçadors pels carrers signats pels Àguiles Negres, el nou grup paramilitar emergent, format per desmobilitzats de les AUC. Aquests desmobilitzats van poder evitar la presó pels seus crims emparant-se en la llei de Justícia i Pau, aprovada pel Congrés colombià i que segons un informe de l’oficina de Colòmbia de l’alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans «no aconsegueix reunir els elements essencials aconsellables per establir una justícia transicional que, amb l’objectiu de ser un instrument de pau sostenible, formi incentius i ofereixi beneficis perquè els grups armats il·legals es desmobilitzin i cessin les seves hostilitats, al mateix temps que es garanteixi adequadament els drets de les víctimes a la veritat, a la justícia i a la reparació. La llei ofereix beneficis judicials molt generosos, com la forta reducció de les penes de privació de llibertat i amples possibilitats de llibertat condicional, a aquells que hagin comès greus crims, sense una contribució efectiva a l’aclariment de la veritat i a la reparació». I més endavant afegeix: «En considerar el paramilitarisme com un delicte polític permet donar impunitat a les persones, incloent-hi eventualment funcionaris o treballadors públics que hagin participat o assistit a la conformació de grups paramilitars o en les seves activitats il·legals. Segons la Constitució, els delictes polítics poder ser objecte d’amnisties i indults, mesures que condueixen al seu oblit o al seu perdó. (Article 72)».

Extradicions

En aquest context s’entenen les extradicions de 15 dirigents paramilitars que hi va haver cap als Estats Units el passat maig acusats de narcotràfic, però responsables de crims contra la humanitat. Movice (Moviment de Víctimes dels Crims d’Estat) s’ha manifestat en diverses ocasions en contra de les extradicions, ja que entenen que «se’n van (amb les extradicions) els principals testimonis de la parapolítica, connexió de l’estat amb les esferes paramilitars. D’aquesta manera es silencien les implicacions». Assenyala Movice, en un document fet públic el passat més de juny, que en les dues últimes dècades aquests 15 paramilitars han dirigit més de 3.500 assassinats massius.

Iván Cepeda, portaveu de Movice i fill del senador Manuel Cepeda, assassinat el 1994 per les AUC en col·laboració amb l’exèrcit colombià, assenyala en una carta dirigida al fiscal general dels Estats Units, Michael Muckasey, que «els paramilitars han actuat al servei dels polítics, terratinents i militars d’alt rang. Fins i tot van cometre violacions de drets humans aliats amb multinacionals com Chiquita Brands, tal i com ha estat provat judicialment». Nou directius de la multinacional van realitzar durant anys pagaments a les estructures paramilitars participant en la logística per importar les armes que aquests grups utilitzarien per massacrar, torturar, fer desaparèixer o desplaçar milers de camperols de la regió d’Urabá, prop de la frontera amb Panamà. Afegeix Cepeda que «en l’actualitat més de 160 funcionaris públics, entre els quals es troben nombrosos congressistes de la coalició de partits que donen suport al president Álvaro Úribe, estan sent investigats per aquests nexos delictius». A més a més, 30 congressistes i senadors ja es troben a la presó per aquests vincles. Vincles que arriben a les més altes esferes del poder, tal i com demostra la detenció del cosí del president de la República i, al mateix temps, president del Congrés, Mario Úribe i la investigació oberta contra el també expresident del Congrés i senador del Tolima Carlos Garcia Orejuela i la indagació sobre Alfredo Cuello Baute representant del Cesar i expresident de la Cambra de representants.

Seguretat

Tot i això, el president Úribe i la gran coalició de partits que li dona suport fan gala que, en l’última legislatura, ha tornat la seguretat nacional a Colòmbia, arraconant la guerrilla. Fins fa molts pocs anys no era segur creuar les tres grans carreteres que comuniquen el país (Barranquilla-Bogotà, Medellín- Bogotà i Cali-Pasto) a causa de la gran quantitat de segrestos i assalts que es donaven. Ara, amb la presència habitual de retens i controls militars, les carreteres que connecten les ciutats més fluides del país han quedat buides de presència guerrillera. Segons Cepeda, «la militarització del país ha portat més ‘seguretat’. 500.000 homes armats. El govern ha generat una política en torn a una xarxa d’informants. Conforme el Pla Colòmbia s’ha anat convertint en Pla Patriota ha comportat una ofensiva a gran escala en la lluita contrainsurgent al sud del país. S’ha tecnificat la intel·ligència (satèl·lits), s’ha modernitzat la força aèria. I per sobre de tot això es troba l’estructura paramilitar. Això ha permès un control relatiu sobre les carreteres nacionals i en determinats centres de població però, sota una perspectiva objectiva de la crisi humanitària a Colòmbia, ens mostra tan sols una transformació de la crisi, de la violència. Ara els assassinats són selectius. Al 2007 hi va haver 300.000 desplaçats i van augmentar les detencions i els empresonaments de caràcter arbitrari, ja que la política de recompenses ha generat una dinàmica de delacions indiscriminada. Així, en l’essència, la violència es manté».

La investigació sobre el fenomen de la parapolítica recau sobre la Cort Superior de Justícia. Veient fins on arriben les implicacions del paramilitarisme en la vida política colombiana, un podria pensar que aquest òrgan està també influenciat pels tentacles d’aquesta organització criminal. Cepeda, però, no pensa el mateix: «La Cort s’ha mantingut al marge de tota la corrupció que sacseja el país. La millor prova que la Sala Penal de la Cort s’ha mantingut independent del paramilitarisme són les amenaces i pressions que reben els magistrats per exercir les seves tasques». Cort Superior de Justícia que haurà d’esperar, però, per poder jutjar els 15 caps paramilitars extradits als Estats Units per càrrecs de narcotràfic, i que a Colòmbia han participat, juntament amb els seus còmplices, en crims contra la humanitat en les darreres dues dècades.

*Xavi López ha viscut un any a Colòmbia, amb el Programa de Mobilitat de Periodisme

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: