Archive for Cinema

Una chica cortada en dos

Intèrprets: Ludivine Sagnier, Benoit Magimel, François Berléand, Mathilda May i Caroline Silhol

França – Alemanya, 2007

Ja fa fred, la gent es recull als seus caus i, abans d’arribar al frenesí nadalenc, aquest cop farem una mirada uns quants mesos enrere per fixar-nos en una pel·lícula que passà per les nostres sales sense fer gaire escàndol tot i estar parlant de l’última obra del veteraníssim director francès Claude Chabrol. Dividida en dos és com trobem Gabrielle, la nostra protagonista, magistralment interpretada per la jove Sagnier, una dels joves talents del cinema francès; després de conèixer i enamorar-se del madur i reputat escriptor Charles Saint-Denis i l’excèntric jove solter milionari Paul Gaudane. Chabrol aprofita la trama per indagar en les relacions d’amor i poder, tan estúpidament lligades entre si, i per seguir l’evolució emocional de Gabrielle i el seu despertar de la innocència de creure en un amor pur. Ens trobem davant d’una pel·lícula senzilla, de les que podríem anomenar d’autor i d’un dels grans mestres del clàssic cinema francès. El film no fa gala de cap mena de pretensió visual, només treballa per la història i el que aquesta desencadena. Rodada en un to pausat i tranquil, és un tipus de pel·lícula que cada cop va perdent més terreny a les sales comercials, i tot i que els efectes especials de llumetes i colors estan molt bé, no està de més aturar-se i reposar, que la vida real no és tan trepidant i que al pot petit hi ha la bona confitura. Laura Vidal

una-chica-cortada-en-dos

Leave a comment »

Todos estamos invitados

Director: Manuel Gutiérrez Aragón

Intèrprets: Oscar Jaenada, José Coronado, Vanessa Incontrada, Iñaki Miramón i Adolfo Fernández

Espanya, 2008

Xabier és un professor universitari amenaçat per ETA i Josu Jon és un jove etarra desmemoriat que ha de decidir quin és el camí que ha de seguir; un plantejament interessant per una nova pel·lícula sobre la situació a Euskadi. Però el film es queda amb això: un plantejament, ja que no aprofundeix més enllà en cap dels aspectes que pretén reflectir. El cinema espanyol, i en general la societat, continuen tenint por de parlar del País Basc sense posicionar-se o caure en els típics estereotips, i això és el que ens trobem en aquesta pel·lícula; vol ser tan objectiva i respectuosa amb la temàtica que ratlla la superficialitat. Està organitzada com una típica trama de bons contra dolents, sense arribar a explicar perquè és així i amb punts en que els personatges semblen caricatures del bàndol que representen. Però si alguna cosa aporta aquest film és plasmar el silenci i la soledat que envolta als protagonistes, el silenci dels companys de Xabier que tenen por de fer-li costat i el silenci dels etarres que la pel·lícula, per por a no anar més enllà, deshumanitza sense donar cap explicació i només maten esgrimint els típics tòpics que cada dia ens ensenya la televisió. El conflicte basc és molt més que el que ens ensenya la pel·lícula, la televisió o els polítics cada dia, però tant el cinema com la societat encara no ha trobat la manera correcta d’enfrontar-s’hi; aupa Euskal Herria!

Laura Vidal

Leave a comment »