Poujove.cat

Josep González

El Taekwondo

Jordi Oliver Viñals és un taekwondista exemplar. Des dels vuit anys, en Jordi dedica el seu temps lliure al Taekwondo i a d’altres arts marcials més complexes que ha anat desenvolupant durant el pas dels anys. En Jordi es va iniciar en aquest esport “perquè volia aprendre les tècniques d’un art marcial i els meus pares van decidir que aquest era el més adient per a un jove de vuit anys com jo”. Nascut el 7 de febrer de 1991, en Jordi es va aficionar a les arts marcials fruit dels seus ídols, “veure en Mohamed Ali lluitar com un campió i en Bruce Lee saltar i lluitar de la manera que ho feia en les seves pel·lícules, la manera de escapar-se dels seus adversaris, era impressionant!”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ferran Sardans

Fa una quarantena d’anys, Manresa va veure néixer al millor jugador d’escacs que ha tingut mai la ciutat: el Jordi Magem. Va iniciar-se en aquest esport als 8 anys, ja que “un amic me’n va ensenyar, em vaig apuntar a classes d’escacs a la meva escola, l’Oms i de Prat, i m’hi vaig aficionar molt“. Hi ha qui pensa que els escacs no són un esport, però segons Magem, són “una ciència, un esport i un art. Els escacs són un dels esports més competitius que hi ha, ja que el fet de ser tu sol contra un adversari et motiva i t’incentiva a millorar i a superar-te a cada partida que fas, però hi ha gent que només entén per esport aquelles activitats purament físiques. Per a la gran massa no és un joc fàcil d’entendre ni d’assimilar. Molta gent sap moure peces però molts pocs saben què és el que realment succeeix a sobre del taulell. No és un esport tan maco de veure per la tele com el futbol, per exemple“. El Jordi confessa que ha hagut de renunciar sovint a la seva vida social i familiar per a poder-se dedicar de ple als escacs, ja que la vida d’un juador implica haver de viatjar contínuament, i familiarment és complicat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ferran Sardans

L’Iván Pozo té 29 anys i des dels 12 juga a voleibol, que defineix com un “esport socialitzador. És un joc que fomenta la col•lectivitat, ja que el fet de no haver-hi contacte amb els rivals permet una molt bona relació amb els equips contraris. Hi ha competició i sempre es va a guanyar, però el fet de no haver-hi contacte dóna pas a una bona relació amb els rivals. Al revés que molts d’altres esports, el volei és com una mena de piràmide invertida, ja que tenim molts equips sèniors però pocs conjunts de base, en categories de formació”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »